leșnic
/'leʃ.nik/Etimologie
Din bulgară лeщник (leštnik) „alun”.
Definiții
- (reg.) specie de plasă de pescuit.
Declinare
| Caz | Singular | Plural |
|---|---|---|
| nominativ-acuzativ | leșnic | leșnice |
| genitiv-dativ | leșnicului | leșnicelor |
| vocativ | leșnicule | leșnicelor |
| articulat | leșnicul | leșnicele |