larmă
/'lar.mə/Etimologie
Din maghiară lárma, sârbocroată larma.
Definiții
- zgomot mare; gălăgie.
- (fig.) (rar) frământare, zbucium.
- (înv.) alarmă.
Declinare
| Caz | Singular | Plural |
|---|---|---|
| nominativ-acuzativ | larmă | larme |
| genitiv-dativ | larmei | larmelor |
| vocativ | larmă | larmelor |
| articulat | larma | larmele |