lădățuie
/lə.dəˈʦu.je/Etimologie
Din lădiță + sufixul -uie.
Definiții
- (reg.) diminutiv al lui lădiță.
Declinare
| Caz | Singular | Plural |
|---|---|---|
| nominativ-acuzativ | lădățuie | lădățui |
| genitiv-dativ | lădățuii | lădățuilor |
| vocativ | lădățuie | lădățuilor |
| articulat | lădățuia | lădățuile |