duducuță
/du.du'ku.ʦə/Etimologie
Din duducă + sufixul -uță.
Definiții
- (reg.) diminutiv al lui duducă.
Declinare
| Caz | Singular | Plural |
|---|---|---|
| nominativ-acuzativ | duducuță | duducuțe |
| genitiv-dativ | duducuței | duducuțelor |
| vocativ | duducuță | duducuțelor |
| articulat | duducuța | duducuțele |