digamma
/diˈga.ma/Etimologie
Din franceză digamma.
Definiții
- semivocală cu valoare de u consonantic, componentă a unor diftongi, triftongi etc.
Declinare
| Caz | Singular | Plural |
|---|---|---|
| nominativ-acuzativ | digamma | — |
| genitiv-dativ | digammei | — |
| vocativ | digammo | — |
| articulat | digamma | — |