desfăcut
/des.fə'kut/Etimologie
Din a desface.
Definiții
- desfacere.
Declinare
| Caz | Singular | Plural |
|---|---|---|
| nominativ-acuzativ | desfăcut | desfăcute |
| genitiv-dativ | desfăcutului | desfăcutelor |
| vocativ | desfăcutule | desfăcutelor |
| articulat | desfăcutul | desfăcutele |
Din a desface.
| Caz | Singular | Plural |
|---|---|---|
| nominativ-acuzativ | desfăcut | desfăcute |
| genitiv-dativ | desfăcutului | desfăcutelor |
| vocativ | desfăcutule | desfăcutelor |
| articulat | desfăcutul | desfăcutele |
Din desfăcut.
Conținut din ro.Wiktionary (CC BY-SA 4.0) · definiții originale DexGen (CC0) · Ghid de gramatică